JUDITHPINYOL


TRAÇANT UN PONT ENTRE EL DISSENY, LES ARTS I EL PENSAMENT.





JUDITHPINYOL

TRAÇANT UN PONT ENTRE EL DISSENY, LES ARTS I EL PENSAMENT
.








Cap de Sol, cor de muntanya i peus de riu

2022


︎ LECTURA COMPLETA

Les relacions interpersonals, les interculturals, l’atzar i l’antropologia són les protagonistes de Cap de Sol, cor de muntanya i peus de riu, que treballa els vincles interculturals des d’una perspectiva etnogràfica. Resignificant les eines pròpies de l’etnografia, les redissenyo i qüestiono per presentar les dades de forma humanista, no pas empírica. El propòsit dels dispositius dissenyats és generar empatia amb el context espai-temps del moment en què la informació fou recopilada, sense extreure conclusions antropològiques de les cultures, sinó generant debat sobre els mètodes d’estudi i la nostra lectura d’aquests.

Els mecanismes utilitzats i adaptats són el diari de camp, les entrevistes (que seran substituïdes per trobades) i el treball de camp (substituït per taller de camp). Tots aquests són aplicats a Perú, Islàndia i Ghana en tres viatges de deu dies cadascun durant el primer trimestre del 2022.

Parteixo de les següents afirmacions:

⚀ Reconec constantment la meva subjectivitat.

⚁ No només a nivell ideològic, sinó en posició interseccional i, per tant, política i social.

⚂ La creativitat de bracet amb la intel·lectualitat. «L’art explica qui som perquè la nostra existència és artificiosa».

⚃ Dissenyo els meus propis dispositius per guiar la investigació i facilitar la mirada.

⚄ Reconec la meva cultura i el meu origen i són part de la investigació en tant que n’és la base per contrastar entorns.

⚅ No obvio l’atzar com a mediador dels successos. Ni l’humor. No adopto el paper de persona seriosa: no rebutjo la part humana del procés.


Fumar mata
2021

La invisibilització que pateixen algunes identitats gràfiques dissenyades amb la intenció de ser cridaneres i energètiques, és el que fonamenta aquest projecte.

A partir de la descontextualització d’aquestes gràfiques i d’algunes advertències que ja no adverteixen –sinó que formen part d’un paisatge quotidià–, uneixo tècniques textils amb imatges molt visuals per a resignificiar-les i que, en canviar el contingut, els dissenys recuperin la funció per la qual foren dissenyades: cridar l’atenció del consumidor.

La col·lecció final està composta per tres accessoris que s’inspiren en:

  • L’advertència del Govern d’Espanya per la campanya antitabac en els paquets.
  • La senyal d’advertència per a terres molls.
  • El mapa del transport en metro de Tòquio.

Les peces són una armilla, un fulard i una bufanda. Les tècniques emprades inclouen la sublimació, el teixit de punt (jacquard) i l’estampació per vinil.

El contingut dels missatges són irònics, satírics i amb cert humor. De manera que doten a la peça d’un nou missatge (útil) i faran qüestionar a l’espectador respecte a futures campanyes publicitàries.



Fotografia i edició ︎︎︎ Judith Pinyol
Model ︎︎︎ Estel Oliver
Patronatge i confecció armilla ︎︎︎ Núria Almacellas