JUDITHPINYOL
TRAÇANT UN PONT ENTRE EL DISSENY, LES ARTS I EL PENSAMENT.
























︎ LECTURA COMPLETA
Les relacions interpersonals, les interculturals, l’atzar i l’antropologia són les protagonistes de Cap de Sol, cor de muntanya i peus de riu, que treballa els vincles interculturals des d’una perspectiva etnogràfica. Resignificant les eines pròpies de l’etnografia, les redissenyo i qüestiono per presentar les dades de forma humanista, no pas empírica. El propòsit dels dispositius dissenyats és generar empatia amb el context espai-temps del moment en què la informació fou recopilada, sense extreure conclusions antropològiques de les cultures, sinó generant debat sobre els mètodes d’estudi i la nostra lectura d’aquests.
Els mecanismes utilitzats i adaptats són el diari de camp, les entrevistes (que seran substituïdes per trobades) i el treball de camp (substituït per taller de camp). Tots aquests són aplicats a Perú, Islàndia i Ghana en tres viatges de deu dies cadascun durant el primer trimestre del 2022.
Parteixo de les següents afirmacions:
Les relacions interpersonals, les interculturals, l’atzar i l’antropologia són les protagonistes de Cap de Sol, cor de muntanya i peus de riu, que treballa els vincles interculturals des d’una perspectiva etnogràfica. Resignificant les eines pròpies de l’etnografia, les redissenyo i qüestiono per presentar les dades de forma humanista, no pas empírica. El propòsit dels dispositius dissenyats és generar empatia amb el context espai-temps del moment en què la informació fou recopilada, sense extreure conclusions antropològiques de les cultures, sinó generant debat sobre els mètodes d’estudi i la nostra lectura d’aquests.
Els mecanismes utilitzats i adaptats són el diari de camp, les entrevistes (que seran substituïdes per trobades) i el treball de camp (substituït per taller de camp). Tots aquests són aplicats a Perú, Islàndia i Ghana en tres viatges de deu dies cadascun durant el primer trimestre del 2022.
Parteixo de les següents afirmacions:
⚀ Reconec constantment la meva subjectivitat.
⚁ No només a nivell ideològic, sinó en posició interseccional i, per tant, política i social.
⚂ La creativitat de bracet amb la intel·lectualitat. «L’art explica qui som perquè la nostra existència és artificiosa».
⚃ Dissenyo els meus propis dispositius per guiar la investigació i facilitar la mirada.
⚄ Reconec la meva cultura i el meu origen i són part de la investigació en tant que n’és la base per contrastar entorns.
⚅ No obvio l’atzar com a mediador dels successos. Ni l’humor. No adopto el paper de persona seriosa: no rebutjo la part humana del procés.









La invisibilització que pateixen algunes identitats gràfiques dissenyades amb la intenció de ser cridaneres i energètiques, és el que fonamenta aquest projecte.
A partir de la descontextualització d’aquestes gràfiques i d’algunes advertències que ja no adverteixen –sinó que formen part d’un paisatge quotidià–, uneixo tècniques textils amb imatges molt visuals per a resignificiar-les i que, en canviar el contingut, els dissenys recuperin la funció per la qual foren dissenyades: cridar l’atenció del consumidor.
La col·lecció final està composta per tres accessoris que s’inspiren en:
- L’advertència del Govern d’Espanya per la campanya antitabac en els paquets.
- La senyal d’advertència per a terres molls.
- El mapa del transport en metro de Tòquio.
Les peces són una armilla, un fulard i una bufanda. Les tècniques emprades inclouen la sublimació, el teixit de punt (jacquard) i l’estampació per vinil.
El contingut dels missatges són irònics, satírics i amb cert humor. De manera que doten a la peça d’un nou missatge (útil) i faran qüestionar a l’espectador respecte a futures campanyes publicitàries.
Fotografia i edició ︎︎︎ Judith Pinyol
Model ︎︎︎ Estel Oliver
Patronatge i confecció armilla ︎︎︎ Núria Almacellas